Curs 2014-15
Benvinguts i benvingudes a un nou curs que esperem sigui emocionant i divertit per a tots i totes.
M'han fet arribar una faula que vull compartir amb tots i totes vosaltres. Aquesta història....fa pensar força
els que vivim i treballem envoltats de persones, el missatge de la faula és molt potent i construcctiu.

LA FAULA DEL ERIÇÓ
Durant l'Edat de Gel, molts animals van morir a causa del fred. Els eriçons adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups. D'aquesta manera s'abrigarien, i protegirien entre si, però les espines de cada un ferien als companys més propers, els que just oferien més color.
Per tant van decidir allunyar-se els uns als altres i van començar a morir congelats. Així que van haver de fer una elecció, o acceptaven les espines dels seus companys o desapareixien de la Terra.
Amb saviesa, van decidir tornar a estar junts. D'aquesta manera van aprendre a conviure aamb les petites ferides que la relació amb els altres podem ocasionar, ja que el més important és la calorde l'altre. I així van poder sobreviure.

Per reflexionar: La millor relació no és aquella que uneix a persones perfectes, sino aquella en què cada individu aprèn a viure amb els defectes dels altres i admirar les seves qualitats.

Aquesta carta conté una sèrie de pautes per orientar-vos en l'educació dels  vostres fills/es

Estimats pare i mare:

  .A vegades demano per veure tot el que puc aconseguir, no em donis tot el que demano.

  A les bones contestes millor, cridant m'ensenyes a cridar i jo no ho vull fer.

.Compleix amb les promeses, bones o dolentes, si em promets  un premi dona-me'l, però si és un càstig també.

  Valora els meus progressos, ajuda'm a tenir confiança amb mi mateix.

  Ensenya'm amb el teu exemple, aprendré el que tu facis encara que no ho diguis.

  Si tu fas ho tot per mi jo mai no aprendré, deixa que em vesteixi, que em renti, que mengi sol, que  em cordi les sabates, que recolli les meves joguines, ...  encara que tardi més.

  Sigueu constants amb les normes de conducta. Poseu-vos  d'acord papà i mamà amb els padrins, així no em desorientareu.

 

 Dedica'm cada dia un poc del teu temps: conta'm contes, canta'm cançons, mira'm als ulls quan parlem i escolta'm

 

 M'agraden les joguines educatives: puzzles, pintures, contes, construccions... Les joguines

bèl.liques no són educatives  ( espases, pistoles...)

 

 Selecciona els programes de T.V. que puc veure, alguns són molt agressius, em posen nerviós i em creen pors.

  Les llaminaduress i pastissos no m'alimenten. Abans d'anar a l'escola he d’esmorzar bé per treure'n més profit i he de dormir al menys 10 hores.

  Ajuda'm a entendre i respectar les demés llengües.

ESTIMA'M I DIGA-M'HO, A MI M'AGRADA ESCOLTAR-T'HO I EM DONA SEGURETAT

Fem camí

Dels 8 als 10 anys
En aquesta edat ja practicament tots i totes saben llegir bé i ho poden fer sols, però és bo observar si encara tenen algun problema amb la lectura, per ajudar-los a resoldre'l. Així mateix, és una etapa fantàstica per estimular-los a avançar en la seva incipient socialització i promoure el contacte autónom amb els altres companys i companyes d'escola.
En aquest moment, les criatures desenvolupen, de mica en mica, la consciència de la reciprocitat. Veuen que ens passen coses similars, però que pensem i sentim de manera diferent. És un bon moment per fomentar valors positius vers els altres parlant del respecte davant la diversitat.
Per a mares i pares aquesta és una nova etapa de descoberta i acompanyament dels fillsque pot ser tan apassionant com esgotadora. Embarquem-nos amb ells i elles per mars agitats i tranquils portant el timó i ensenyant-los, en el futur, a ser capitans del seu propi vaixell.

COM FOMENTAR LA CULTURA DE L'ESFORÇ
-Valoreu sempre el seu esforç per millorar.
-Proposeu-los reptes a la seva alçada.
-Sigueu  flexibles, tenint en compte el moment, la situació, l'edat i el grau d'exigència en cada moment.
-Desaproveu la conducta, però mai el nen o la nena, ja que afectaria la seva autoestima. És millordir
 "no ha quedat gaire bé" que no pas "ets un desastre".
-Tingueu cura de com valorem els èxits dels altres per no generar ansietat davant els errors.
-No exigiu resultats positius ni canvis immediats. Cal tenir paciència i confiança en els canvis que pretenem
 introduir.

La felicitat en la infància

Factors que influeixen en la felicitat:
Externs: un 10%. Depèn del que ens envolta i té a veure amb les necessitats de les persones.

Genètics: un 50 % de la nostra predisposició a ser feliços, depèn de nosaltres.

Interns: un 40% de la felicitat depèn de nosaltres mateixos, des de la infantesa fins a la maduresa, podem aprendre a ser feliços desenvolupant una sèrie d’aptituds.

1. Ser amable: els nens amables experimenten uns nivells alts de satisfacció i energia, es tornen més afectius i agradables. Tenen estabilitat en les seves relacions.

2. Donar les gràcies: els nens que desenvolupen la seva actitud de reconeixement i gratitud cap a les coses seves i dels altres i ho entenen com a habitual, afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el seu creixement en l’entorn familiar. Quan mostra respecte per les coses que fan els altres, valoren també lo importants que som tots pel grup generant un sentiment de pertinença i seguretat dins la comunitat.

3. Ser positiu: els nens educats en una interpretació positiva del món són més segurs i creuen més en si mateixos. Les persones positives tenen un major control de la seva ment i les interpretacions que aquesta faci de la realitat són fonamentals per a definir la qualitat de vida percebuda i assolir la plena felicitat.

4. No etiquetar: les etiquetes limiten i perjudiquen el desenvolupament de la identitat del nen. La millor manera de desenvolupar la felicitat en la infantesa és tractar-los com si fossin el que haurien de ser per tal de convertir-los en el que potencialment poden ser. Cal dir que és una trapelleria, però no pas que ell és un nen dolent. Perquè sinó el nen s’habituarà a dir: Com que sóc així, no cal que canvií. Sóc així i sempre em castigaran. M’és igual.
5. No dramatitzar: intentar educar els nens per a que donin a les coses el seu just valor. Així diferenciaran i aprendran a distingir el que és realment important. Els nens acostumen a generalitzar-ho tot: sempre m’equivoco, tot em surt malament...

6. Assolir fites: els nens són molt feliços si aconsegueixen objectius per si mateixos. Si convé educar en la restricció d’hàbits relacionats amb l’oci, l’alimentació, etc., els ajudarem a no convertir-se en nens sense límits.

7. L’Autonomia: els nens desenvolupen la seva independència de l’entorn familiar tal i com van creixent, això potencia la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Això vol dir que han d’equivocar-se, plorar, enfadar-se i tornar-ho a intentar. La sobreprotecció els fa un mal terrible sobre el desenvolupament de l’autonomia. Aquesta és la que fomentarà la seva maduresa, imprescindible pel bon desenvolupament com a persona.

8. L’Intel·ligència emocional: és molt important educar al nen per a que desenvolupi aquestes habilitats per tal que aprengui a controlar i regular les seves emocions i resoldre els seus conflictes de forma pacífica i sense patiment emocional. L’aprenentatge de les emocions condueix a adquirir habilitats socials, bàsiques per saber relacionar-se amb els altres.

Estimular la lectura

Uns quants consells per estimular i afavorir el gust per la lectura
·Dediqueu una estona a compartir la lectura amb els vostres fills.
·Assegureu-vos que l'ambient és tranquil i relaxat.
·Que ells escullin el llibre o conte que volen llegir amb vosaltres.
·Parleu sobre la lectura que estan fent. Feu comentaris; connecteu les seves idees sobre el conte o llibre amb les seves experiències. Feu que els vostres fills endevinin que passarà.
·Suavitzeu les dificultats, llegint vosaltres les paraules que no coneguin o en les que s'encallen.
·Pregunteu als mestres sobre qualsevol aspecte que us faci sentir insegurs.
·Divertiu-vos! Feu que aquests moments siguin una experiència positiva!

Què són les emocions

Aquí tenim una mica de teoria de les emocions i el autocontrol, per poder veure la importància que té aquest tema

L'emoció, en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica.

Les emocions és un element insubstituïble en la maduració personal i en el desenvolupament de la intel·ligència.

Molts psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals: el desvetllament fisiològic, l'expressió conductual i l'experiència conscient. 

Emocions poden ser: la ràbia, la por, la pena, l'alegria, el fàstic, la sorpresa, l'acceptació, la curiositat, l'ansietat, l'avorriment, la pietat, el ressentiment, la confusió, la decepció, la vergonya, la gratitud, la culpabilitat, la nostàlgia, l'esperança, l'interès, la gelosia, la malenconia, l'admiració...

ALGUNS DELS OBJECTIUS GENERALS QUE PRETENEM EN L'EDUCACIÓ EMOCIONAL SÓN:

- Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions.

- Identificar les emocions dels altres.

- Desenvolupar l'habilitat de controlar les pròpies emocions.

- Prevenir els efectes perjudicials de les emocions negatives.

- Desenvolupar l'habilitat de generar emocions positives.

- Desenvolupar una major competència emocional.

- Desenvolupar l'habilitat de automotivar-se.

- Adoptar una actitud positiva davant la vida.

L'esforç

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo…, a buscarte tu propia felicidad